Com la tracto a ella és com em tracto a mi.

Com la jutjo a ella és com em jutjo a mi.

Això és projectar-se en l’altre: jo projecto (poso, diposito en l’altre, espero de l’altre..) tot lo meu que no em sé veure jo sol.L’altre reflecteix el que jo no em sé veure de mi. En l’altre admiro les qualitats que jo no em permeto practicar.

En l’altre vaig a buscar el que jo no em dono.

La vida, que és sàvia i catxonda, conspira perquè acabis compartint vida amb la persona necessària per a la teva evolució espiritual, que et portarà els problemes i regals necessàries per a fer aquest canvi.

Gràcies a les expectatives no complertes, gràcies al sofriment, a les baralles, discussions, dols, gràcies al conflicte….i a la repetició del conflicte…… te’n adones que és tot teu.

Ets tot tu projectant a fora. Ets tot tu creant (de manera inconscient) la realitat de la teva vida. Te’n adones que l’altre ets tu. L’altre és un un reflex. El mirall que et fa conèixe’t.

És llavors quan, al ser coneixedor, pots fer-te càrrec de tu mateix i trencar la perpètua repetició i ser una mica menys esclau de la teva pròpia matrix.

Tot és un mirall.

Tot és perfecte.

Visca la Vida!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *