Portem una armadura a sobre. La similitud és que l’ego, la nostra personalitat, el nostre escafandre que portem a sobre, o el cotxe que conduïm….. és una armadura

 

I sanar és quan cau un tros d’armadura……el procés és dolorós……però després ens sentim més lleugers i oberts cap a la vida.

 

Sanar seria estovar aquest tros d’armadura…….i el millor de tot és que casi ni t’has d’esforçar en això…..la vida mateixa et va portant escenaris, esdeveniments, persones, que et freguen, et xoquen…. i el com ho vius…..el sofriment amb el que ho vius és la substància que va estovant l’armadura…… el sofriment és com si fos un 3en1 espiritual…..necessari perquè l’armadura es comenci a descollar mica en mica fins desenganxar-se.

 

Sanar és aquest procés d’anar deixant caure les peces que conformen aquesta armadura…….és una armadura feta de passat, d’experiències del passat que van ser dures i ens van endurir, de creences apreses a l’escola, a la familia, és una armadura tant gran i bèstia……que la gran peli d’aquesta vida és que ens pensem que som aquesta armadura.
Per això fa mal quan deixem que caigui un trosset. Però és el camí.

Perquè aquesta armadura representa el passat…..i representa qui creiem que som.

 

Som aquesta armadura? som aquesta idea que tenim de nosaltres?

Et pots fer aquesta pregunta repetidament fins que l’eternitat: qui sóc?

 

Sanar és plorar el dolor quan es cau un tros d’armadura. Emocions no resoltes i abraçades: com si fos la pega que enganxa l’armadura amb el….qui porta l’armadura.

 

Sanar és deixar anar…..el passat/futur……..

 

I el dolor és tant gran que és com si morissim. Com si no. És. És la mort del qui creiem ser.

I si som conscients que portem una armadura a sobre, no ajuda gaire queixar-se de l’armadura que portem…..d’alguna manera va ser necessària i va tenir la seva funció. Cal honrar la seva funció. Honrar el passat tal i com va ser……fa que……. no et calgui ajupir-te i voler re-enganxar-te el tros d’armadura que acaba de caure.

 

Es parla molt del gran despertar, però no només és descobrir les mentides del món on hem viscut fins ara……sino que és descobrir qui som. Descobrir que portem una armadura i no som aquesta armadura. El gran despertar és després d’un funeral, després de la mort. I no una vegada. Moltes. És cíclic. Mort i reneixement és com dir pluja de trossos d’armadura.

 

I em pregunto…..i no s’acaba l’armadura?

Si. Quan no hi hagi ment. Quan no hi hagi ni passat ni futur. Només present. Només presència i plenitud.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *