-Si jo et dic: agafa un ganivet i fes-te un tall, o agafa aquest objecte i tira-li en aquell, etc…. Tu, apart de mirar-me amb ulls de “s’ha tornat boig” em diràs no. No ho faràs. Pots controlar les teves accions. Tens control i per tant tens responsabilitat. Ets conscient de les teves accions. Tens un espai mental previ a l’acció i pots decidir i controlar i executar l’acció, el millor que puguis. Good. 

-Si jo et dic: digues-li a aquella senyora que és una desgraciada ignorant de merda i tant de bo es mori avui. Tu, altre cop, apart de mirar-me amb ulls de “s’ha tornat boig”, em diràs que no. Perquè? Perquè saps que no, que està malament, que no ho vols, és immoral, bla bla bla.

Perquè tens control del que dius i articules a través de la paraula. Tens un espai previ de control i articulació de les paraules, prosodia, intenció, etc…. ets responsable del que dius i com ho dius (però no sempre eh!). Good. 

-Però si jo et dic: pensa en una impressora, o pensa en un elefant blau. Tu, apart de fer-ho en un nanosegon, ja hauràs pensat en 10 coses més abans no em preguntis perquè. La velocitat de la nostra ment i absolutament abismal i pensem moltes més coses de les que verbalitzem i retenim. Vols concentrar-te amb la impressora però aquí dins el teu cap hi ha una festa que para, una narrativa incansable, un grup de comentaristes que ni paren per esmorzar!!

T’has preguntat mai si ets realment responsable del que penses??

Si no pots aturar-ho!!!! Pots aturar els pensaments? ets pots distreure momentàniament, però….

 

L’acció la pots controlar.

La paraula la pots controlar (anem de més a menys densitat)

Però la ment? la ment la pots controlar? No la pots controlar! La ment no calla. La seva naturalesa és el moviment. Això ho explica molt bé Ramana Maharsi amb el seu “Quién soy yo”. La funció de la ment és el moviment mental. Voler acallar la ment és tant boig com voler tallar-se un braç voluntàriament. Estúpid i inútil.

Llavors, per favor, quin descans! No ets responsable del que penses!! Perquè això, tu proba d’esforçar-te en acallar la ment. No pots! és una lluita constant, és una dictadura interna amb molta censura: Tú, calla! i tú calla! no, això no! Silenci he dit!

Voler acallar la ment és voler anar en contra la seva naturalesa.

La “trampa” d’aquest món és creure’ns que som la ment, que som el que pensem, que som l’ego que crea aquests pensaments. La identificació amb el personatge i creure’s que el personatge és creador de tot el que li passa.

Enlloc de creure’s responsable del que penses i que per tant, uf, quina responsabilitat, quin mal rollo això que penso…..

enlloc d’això, imagina’t: els pensaments són com ocellets en un bosc piu piu (si, això és d’un video del Jeff Foster). Alguns ocellets canten bé, d’altres no, alguns canten tard de nit, altres perfecte, però tu vas pel bosc i els deixes ser, els deixes cantar, tu a lo tuyo!

I si enlloc de ser creadors dels nostres pensaments som en realitat com una antena de ràdio que els va caçant a l’aire, els va sintonitzant segons la teva qualitat de ràdio que ets? Depenent de la teva qualitat de vida, sintonitzes més uns pensaments que altres.

Llavors si…..sóc responsable del que faig.

Si, sóc responsable del que dic.

Pero lo que penso…….ostres quin descans.

P.D: molts inspirador les xerrades d’aquest home. Està en anglès però amb subtítols en castellà. Molt recomanat. 

A mi em va divertir fer homenatge a aquest tema amb una edició de les meves. Perdoneu, però fer subtítols és un curro!

video a instagram i facebook.

Salut!

One Response

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *