Al ventre d’una mare hi havia dos nadons. Un li va preguntar a l’altre: “Creus a la vida després del part?”

L’altre va respondre: “És clar. Hi ha d’haver alguna cosa després del part. Potser estem aquí per preparar-nos pel que vindrà més tard. ”

“Tonteries”, va dir el primer. “No hi ha vida després del part. Quina mena de vida seria? ”

El segon va dir: “Jo no ho sé, però hi haurà més llum que aquí. Potser podrem caminar amb les nostres cames i menjar amb les nostres boques. Potser tindrem altres sentits que ara no podem entendre”.

El primer va respondre: “Això és absurd. Caminar és impossible. I menjar amb la boca? Ridícul! El cordó umbilical subministra nutrició i tot allò que necessitem. A més,  el cordó umbilical és molt curt. La vida després del part no existeix.

El segon va insistir, “Bé, jo crec que si que hi ha alguna cosa, i potser és diferent a això. Potser no necessitarem més aquest cordó físic”.

El primer va respondre. “Tonteries, i per altra banda, si existeix realment vida després del part, aleshores per què ningú no ha tornat mai d’allà? El part és la fi de la vida, i en el postpart no hi ha res més que foscor i silenci i oblit. No hi ha res més.

“Bé, no ho sé”, va dir el segon, “però segurament ens trobarem a Mare i ella ens cuidarà.”

El primer va respondre “Mare? Creus realment en la Mare? Això és ridícul. Si la Mare existeix, aleshores, on és ara?”

El segon va dir: “Ella és al nostre voltant. Estem envoltats per ella. Som en Ella. És en ella que vivim. Sense Ella aquest món no seria i no podria existir”.

Va dir el primer: “Bé, jo no la puc veure, llavors és lògic que ella no existeix.”

Al que el segon va respondre: “A vegades, quan estàs en silenci, si et concentres i realment sents, pots percebre la seva presència, i pots sentir la seva veu amorosa, des de dalt.”

Útmutató a Léleknek

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *