El silenci no està buit

La realitat és tant dolorosa,

tant incomprensible
tant confusa,

que el silenci és el que toca.

Ni tant sols és una elecció.

És el millor que es pot donar.
És el què es dóna.

El silenci no està buit,

s’ha engegat un foc lent que va coent el que necessita madurar.

 

En el silenci passen coses.

És el suport de la complexitat de la vida.

És un llarg espai entre notes.

És un coixí que amolla la complexitat de la vida.
És el temps que es necessita per resoldre el puzzle.

A vegades, després que tothom dins meu

agafi el micro i expliqui el seu punt de vista,

el silenci també agafa el micro

va apareguent un ordre, que ve com una tortuga.

Els reclams són contestats

I va tornant la pau.

 

Vaig tenir l’enorme oportunitat de participar a unes constel·lacions familiars on s’anava a treballar i ordenar problemes amb la parella. Totes les que van constel·lar eren dones.
I un comú denominador que es veia en totes les constel·lacions era una frustració i impotència de la dona cap a l’home en quan a la comunicació. Les dones estaven dolgudes, frustrades i decebudes perquè no trobaven una comunicació amb l’home que elles necessitaven. Sofrien envers el silenci del seu home. No l’entenien.

Sembla que a vegades una resposta que apareix ràpid és que els homes no es comuniquen tant, o no saben comunicar-se tant. D’aquí que em va néixer escriure l’escrit de dalt.

També em fa pensar en la següent escena: un home li pregunta a una dona sobre com és parir, com és això de sentir que crees vida dins teu i pareixes un ser?
Les paraules poden acostar-se una mica, però, apart de que el llenguatge és limitant, és finit, apart, mai un home podrà comprendre i entendre què és per una dona donar vida. Home i dona són diferents. Es complementen i es necessiten un a l’altre.

En un altre moment, una dona li pregunta a un home sobre el seu silenci, sobre perquè està tant callat, què està vivint en les seves entranyes, perquè es tanca tant?
L’home se la mira, somriu, li fa un petó i li diu: t’estimo tant!

La dona vol entendre el silenci de l’home….però no és possible.

L’home vol entendre què és donar vida…però no és possible.

Els dos es miren….i somriuen. 

Respecten allò que no podrán entendre mai de l’altre

….i segueixen caminant.

One Response

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *