entrenar el cos / entrenar l’esperit?


Premissa 1: quan entrenem el cos el que fem és rebre conscient i voluntàriament un dolor, un estrés. Aquest estrés és el que fa que el cos activi un reforçament altrament dit supercompensació, altrament dit “el cos es fa fort”.

Puntualitzar aquí que és algo que ho anem a buscar. El “dolor” del entrenament no és dolor “desagradable” perquè l’anem a buscar. Som conscients del procés.

 

Passa el mateix amb el Ser?

Observació 1: cada “dolor” de l’ego és un creixement de l’esperit (del Ser). Una porció de l’ego es mor, nova llum apareix.

 

Observació 2: atraiem de forma sincrònica esdeveniments de conflicte, de dolor per l’ego. Com que no ho controlem la gent li diu destí, mala sort, sincronia, coincidència, atracció, Déu, etc…

 

Pregunta: és possible anar a buscar conscient i voluntàriament “dolor” i estrés per l’ego per entrenar l’esperit, per descobrir qui realment som?

Seria això “sortir de la zona de confort”?

Seria lo de la “força de voluntat”…..voluntat de sortir?

Em canvio jo a voluntat? 

O sóc canviat? 

O, el que vol canviar i aprofitar el temps i “treballar-se” (com quan t’exercites) i anar a buscar lo diferent és el mateix ego que busca busca i busca formes d’escapar-se del present tal com és i pretén canviar-lo?

Una patada al diccionari etimològic: dol-or, en el dol, en el dolor s’hi amaga l’or. Com el Kintsugi. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *