Dol-or

entrenar el cos / entrenar l’esperit? Premissa 1: quan entrenem el cos el que fem és rebre conscient i voluntàriament un dolor, un estrés. Aquest estrés és el que fa que el cos activi un reforçament altrament dit supercompensació, altrament dit “el cos es fa fort”. Puntualitzar aquí que és algo que ho anem a buscar. El “dolor” del entrenament no és dolor “desagradable” perquè l’anem a buscar. Som conscients del procés.   Passa el mateix amb el Ser? Observació 1: cada “dolor” de l’ego és un creixement de l’esperit (del Ser). Una porció de l’ego es mor, nova llum apareix.   Observació 2:…

El silenci i els homes

El silenci no està buit La realitat és tant dolorosa, tant incomprensibletant confusa, que el silenci és el que toca. Ni tant sols és una elecció. És el millor que es pot donar. És el què es dóna. El silenci no està buit, s’ha engegat un foc lent que va coent el que necessita madurar.   En el silenci passen coses. És el suport de la complexitat de la vida. És un llarg espai entre notes. És un coixí que amolla la complexitat de la vida. És el temps que es necessita per resoldre el puzzle. A vegades, després que tothom dins meu agafi…

El part

Al ventre d’una mare hi havia dos nadons. Un li va preguntar a l’altre: “Creus a la vida després del part?” L’altre va respondre: “És clar. Hi ha d’haver alguna cosa després del part. Potser estem aquí per preparar-nos pel que vindrà més tard. ” “Tonteries”, va dir el primer. “No hi ha vida després del part. Quina mena de vida seria? ” El segon va dir: “Jo no ho sé, però hi haurà més llum que aquí. Potser podrem caminar amb les nostres cames i menjar amb les nostres boques. Potser tindrem altres sentits que ara no podem entendre”. El primer va respondre:…

El gordo

Ens ha tocat la loteria! És un miracle! Conec un lloc que quan hi arribes et desorientes una mica però que al estar-hi una estona sents que tot el que gira al voltant de la teva vida deixa d’importar-te. Imagina aquest lloc, que quan hi estàs sents tanta plenitud tanta que tota la resta cau tota la resta de coses de les que estàs ocupat cau   “El gordo” existencial   Quin lloc més meravellós, oi?   És un lloc que, quan mires la resta de coses de la teva vida, les mires dient: -Sí Les mires amb admiració i dignitat. Tot el que…

viure des del fer….i viure des del ser

L’estructura psíquica del nostre ego es va crear segons el “fer”. El “fer” cimenta l’existència. L’afirma.  Tu recorda quants anys vas anar a l’escola i recorda la de hores i hores que t’has passat assegut a classes. Quants anys i anys en aquest lloc on et deien “seu i calla”. (Enteneu-me amb aquests rajos x del passat. El professor dona contingut. El nen la reb. En general és una relació unidireccional.)   El text que segueix que he escrit fa referència a la inèrcia psíquica del ego,  però l’acció és creació, sens dubte. Però hi ha una diferència des d’on ve l’impuls de creació). Després,…

fer, dir, pensar

-Si jo et dic: agafa un ganivet i fes-te un tall, o agafa aquest objecte i tira-li en aquell, etc…. Tu, apart de mirar-me amb ulls de “s’ha tornat boig” em diràs no. No ho faràs. Pots controlar les teves accions. Tens control i per tant tens responsabilitat. Ets conscient de les teves accions. Tens un espai mental previ a l’acció i pots decidir i controlar i executar l’acció, el millor que puguis. Good.  -Si jo et dic: digues-li a aquella senyora que és una desgraciada ignorant de merda i tant de bo es mori avui. Tu, altre cop, apart de mirar-me amb ulls de…

el sentit de l’existència

El sentit de l’existència es crea mentre es crea l’ego quan som petits. L’ego es crea, moldeja i s’adapta per rebre aquest sentit de l’existència, que és l’amor, que és un flux energètic, i que ve de la mare. La mare és la que em dona la vida i mentre sóc petit i es va moldejant el meu ego és només d’ella que m’arriba aquest sentit de l’existència. D’ella em nodreixo, m’alimenta; als seus ulls jo em creo i m’adapto per rebre aquest sentit de l’existència. El nen petit només reconeix un adult d’entre tots els adults, que és la mare. I ara anem…

L’armadura de l`ànima

Portem una armadura a sobre. La similitud és que l’ego, la nostra personalitat, el nostre escafandre que portem a sobre, o el cotxe que conduïm….. és una armadura   I sanar és quan cau un tros d’armadura……el procés és dolorós……però després ens sentim més lleugers i oberts cap a la vida.   Sanar seria estovar aquest tros d’armadura…….i el millor de tot és que casi ni t’has d’esforçar en això…..la vida mateixa et va portant escenaris, esdeveniments, persones, que et freguen, et xoquen…. i el com ho vius…..el sofriment amb el que ho vius és la substància que va estovant l’armadura…… el sofriment és…

Mai estaràs sola

De fet mai ho ha estat en realitat vas per la vida amb tot un poble que et segueix I no és pas la memòria que tens d’ellsSino la descoberta de la vida, què et fa reconèixer la seva. No estàs mai sol T’acompanya la força del teu pare i de la teva mare, i més enllà, la dels teus avis, besavis, rebesavis, i fins l’horitzó, una gran massa, un poble. No has estat sol ni mai ho estaràs Perquè precisament ets un miracle al estar viu. Tu i tots ells.Cada una de les seves vides ha sigut un miracle i la força d’aquests…

Analogia entre l’aigua i la consciència

Els temps que corren conviden a la reflexió.Em conviden a reconèixer, a seure cara a cara amb les meves pors.Si, mirar la por.“Una cita amb la por”. (Quedeu, seieu còmodes i ja veureu com vindrà conversa)…Deixar d’ignorar-la i anestesiar-la. Fer-li cas. Jo sóc “jo”.Aquest “jo” és un personatge: Té un cognom, té una història, coneixements, experiències, que s’ha format i configurat al llarg dels anys.Aquest “jo”, aquest personatge, té pors. Una d’aquestes pors és molt gran; es diu: por a la mort.De petit, aquest “jo” va copsar aquesta idea per primera vegada. La idea es va construir en què morir significa deixar d’existir. Un…

La parella és un mirall profund

Com la tracto a ella és com em tracto a mi. Com la jutjo a ella és com em jutjo a mi. Això és projectar-se en l’altre: jo projecto (poso, diposito en l’altre, espero de l’altre..) tot lo meu que no em sé veure jo sol.L’altre reflecteix el que jo no em sé veure de mi. En l’altre admiro les qualitats que jo no em permeto practicar. En l’altre vaig a buscar el que jo no em dono. La vida, que és sàvia i catxonda, conspira perquè acabis compartint vida amb la persona necessària per a la teva evolució espiritual, que et portarà els…